La vida de Mercè Rodoreda té un gran interès, més enllà de consideracions purament personals, per entendre el procés de creació de la seva obra i, concretament, de la que ens ocupa: La plaça del Diamant. És per això que us proposem un seguit d’activitats que us permetran de conèixer una mica el camí que va haver de recórrer una noia sense estudis de Sant Gervasi per arribar a esdevenir l’autora de la millor novel·la en llengua catalana del segle XX.
1. Busqueu a través d’un cercador, totes les pàgines web que tractin directament o indirectamentde l’autora i feu-ne un inventari.
2. A partir de la consulta a les pàgines que heu trobat per a l’exercici anterior i, si us cal,
a la bibliografia que us proposem en aquest mateix dossier, redacteu un breu esbós
biogràfic d’aquests primers anys tot seguint el qüestionari.
a) Quan va néixer Mercè Rodoreda?b) En quin barri es trobava el casal dels Gurguí?
c) Qui va exercir una major influència sobre la petita Mercè?
d) En quins aspectes se centra, aquesta influència?
e) A qui va fer aixecar un monument al mig del jardí de casa seva l’avi Gurguí?
f) Quin tipus d’educació va rebre, Mercè Rodoreda? Com va aprendre a llegir? Va
anar molt de temps a l’escola? Per què?
g) Quin fet marca la seva vida als dotze anys? Justifiqueu la resposta.
h) Va tenir una adolescència normal? Es relacionava amb molta gent de la seva
edat?
2. Malgrat no haver anat gaire a l’escola, Rodoreda coneixia alguns dels escriptors més
importants del moment i la seva obra. Llegiu el fragment que teniu a continuació.
El meu pare feia de comptable al carrer Ferran, i era allò que anomenem amb aquesta
paraula tan lletja: un lletraferit. Em llegia en veu alta quan jo era petita i m’havia
posat la llengua catalana al cap i al cor. Llegia molta literatura catalana: Guimerà,
Víctor Català, Ruyra, que m’entusiasmaven. Després, i per damunt de tots, Carner.
Montserrat Roig, Retrats i personatges (p. 83)
3. Hi ha alguns fets molt concrets en la vida de Rodoreda que es poden reconèixer
clarament en la seva obra. D’aquesta etapa en destaquem el següent:
Quan tenia tretze o catorze anys, una vegada, per la festa major de Gràcia, vaig anar
amb el meu pare a seguir carrers. A la plaça del Diamant havien aixecat un envelat.
Com a d’altres places, és clar; però el que sempre més he recordat és aquell. En
passar-hi pel davant, tot ell una capsa de música, jo, a qui els meus pares prohibien
de ballar, en tenia unes ganes desesperades i anava com una ànima en pena pels
carrers guarnits. Potser per culpa d’aquesta frustració, al cap de molts anys, a
Ginebra, vaig començar la meva novel·la amb aquell envelat.
Marta Nadal, De foc i de seda (p. 156)
a) Llegiu el primer capítol de La plaça del Diamant. Transcriviu només els fragments
que descriuen l’ambient i la decoració de la plaça.
b) Quants gèneres va conrear?
c) Quines novel·les va escriure? Quina opinió li mereixerien, aquestes obres, més
endavant?
d) Quin autor cita Rodoreda a l’encapçalament de La plaça del
Diamant? A quin moviment històric i literari pertany?
4. Més amunt us comentàvem com l’autora situa fets de la seva pròpia vida a la seva
obra. Busqueu a la bibliografia com va morir el pare de Rodoreda i contrasteu aquest fet
amb la mort del pare de la protagonista de La plaça del Diamant (cap. XXXI). Situeu
cronològicament el fet que provoca ambdues morts.
5. En quin sentit La plaça del Diamant es pot adscriure al gènere de novel∙la
psicològica? Explica l’evolució del personatge de Natàlia amb el pas del temps.
6. L’autora crea a la seva obra un univers de ficció poblat de símbols entre els
quals destaca la presència constant dels coloms. Analitza el sentit que tenen al
llarg de la història.
5. Fes una valoració personal.
2. L’ARGUMENT I L’ESTRUCTURA
La plaça del Diamant és una novel·la que s’estructura a partir de la vivència personal d’una noia, que l’autora ens presenta indissolublement lligada a un barri, a una ciutat i a un període molt concret de la història de Catalunya.
Capítols I–XIII:
De Natàlia a Colometa:
1. Només començar la novel·la es produeix un canvi d’identitat del personatge protagonista
i la Natàlia esdevé la Colometa. Transcriviu el fragment que explica aquest canvi
d’identitat.
2. Com reacciona la Natàlia, al llarg dels primers capítols, a aquest canvi de nom? S’hi
enfronta? Ho assumeix com un fet normal? Justifiqueu la resposta amb citacions de la
novel·la.
3. La relació familiar de la Natàlia ens arriba a partir de comentaris esparsos que ella fa
al llarg dels primers capítols.
a) Transcriviu tots aquests comentaris i classifiqueu-los en els apartats que us proposem a la taula següent:
- els que parlen de la seva mare i de la seva relació amb ella;
- els que parlen de la relació matrimonial dels seus pares;
- els que parlen del nou matrimoni del seu pare;
- els que parlen de la seva vida a partir del nou casament del pare: la nova mare i la relació amb la Natàlia.La nova relació matrimonial dels pares.
b) Feu una valoració de la influència que aquesta experiència de relació familiar té en la seva manera de ser.
c) Quina relació té en Quimet amb la seva mare (cap. III)?
d) Expliqueu si penseu que aquesta relació té a veure amb la seva manera de ser com a home.
4. La relació de parella ve marcada per una actitud dominant d’en Quimet envers la seva companya.
a) Citeu totes les coses positives que en Quimet diu a la Natàlia quan la coneix a la plaça del Diamant.
b) Expliqueu la reacció d’en Quimet quan la Natàlia li diu que no li agrada l’obra de Gaudí.
c) Quina afirmació contundent fa, quan ella li pregunta què passarà si alguna vegada no està d’acord amb ell?
d) Al final del capítol I, en Quimet té una actitud agressiva envers la Natàlia. A què penseu que es refereix, quan diu et baldaré? Considereu que és una reacció habitual d’un home enamorat?
e) Per tal que la Natàlia estigui sempre pendent d’ell, en Quimet fa servir una sèrie de malalties inventades. Expliqueu quines són i en quines circumstàncies les fa aparèixer (cap. IX, X i XII).
f) Com atén la Natàlia aquestes malalties? En fa cas? Expliqueu l'actitud d'ella en cada malaltia.
5) Després d’haver respost les preguntes anteriors, elaboreu un retrat de la relació d’aquesta parella, tenint en compte l’actitud de cadascun: les accions d’ell i les reaccions d’ella.
6) Expliqueu quina interpretació personal feu de l’actitud de la Natàlia. Considereu
que ha perdut la seva identitat, la personalitat? Com reaccionaríeu vosaltres, en
cas de mantenir una relació de parella com la seva? Enteneu les seves reaccions?
7) En començar la seva relació amb en Quimet, la Natàlia ha de trencar amb el seu passat: ha de renyir amb en Pere, el seu antic promès.
b) Com se sent la Natàlia quan renyeix amb en Pere? Transcriviu la descripció que fa dels seus sentiments.
c) Considereu que ella adopta un paper d’agressió envers el noi, per contrast amb la que en Quimet té amb ella?
d) Quina actitud té en Quimet respecte d’aquest antic promès? Transcriviu tots els comentaris que fa sobre la qüestió.
e) Quin recurs fa servir en Quimet per posar gelosa la Natàlia? Com viu ella aquest fet? Il·lustreu la vostra explicació amb citacions de la novel·la — vegeu especialment el capítol VII.
f) Al final del capítol IX, la Natàlia es retroba amb en Pere. Transcriviu l’estat emocional de la Natàlia. Penseu que es troba així per haver trobat l’antic promès? Justifiqueu la resposta.
8) La relació sexual de la parella apareix puntualment i és viscuda per cadascun d’ells de manera molt diferent.
a) Expliqueu la sensació de la Natàlia quan en Quimet li fa un petó al parc. Com la valoreu? Penseu que té connotacions positives, de plaer, o negatives, de disgust? Raoneu la resposta.
b) Valoreu el darrer paràgraf del capítol II. Penseu que és premonitori d’alguna cosa? Per què?
c) Rellegiu el capítol VIII. Expliqueu com s’imagina la Natàlia les relacions sexuals.
d) Expliqueu la seva nit de nuvis. Per què li fa vergonya explicar-la a la senyora Enriqueta?
e) Quan mantenen relacions sexuals la parella? Com les anuncia en Quimet? Què fa l’endemà? f) En un moment donat, la Natàlia diu: I em feia veure les estrelles. Valoreu, pel context, si aquesta oració connota plaer o dolor. Argumenteu la resposta.
9) La maternitat suposa una experiència important per a la Natàlia i en Quimet, però cadascun la viu de manera ben diferent.
a) Transcriviu els estats d’ànim i la transformació física de la Natàlia en el seu primer embaràs (cap. XI).
b) Quina actitud té en Quimet mentre dura el part? I després? Transcriviu els fragments o les frases que expliquen aquesta actitud.
10) Un aspecte important en la vida de la Natàlia durant aquests primers anys de matrimoni és la cria de coloms a casa seva.
a) A quin objecte associa la Natàlia l’aparició dels coloms a la seva vida?
b) Què suposa per a la Natàlia la construcció del colomar?
Capítols XIV–XXV:
Els maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos:
1. Primers entrebancs:
a) Com explica la Natàlia el pas de la seva vida quotidiana sense entrebancs a la seva
vida amb maldecaps grossos ?
b) Quina circumstància provoca aquest canvi?
Al llarg d’aquests capítols els coloms agafen protagonisme:
c) Quin altre aspecte relacionat amb els coloms retalla una mica més la llibertat de la
Natàlia (cap. XIV)?
d) Amb què compara en Quimet el fet que els coloms volin solts pel pis mentre els
nens estan sols a casa (cap. XXI)?
e) Expliqueu el sentiment de la Natàlia envers els coloms a partir del que explica al
capítol XXII.
d) Quina opinió en té, de tot plegat, la senyora Enriqueta? La compartiu?
2. Un any i mig després del naixement del nen, la Natàlia es torna a quedar embarassada.
a) Com viu la Natàlia el segon embaràs?
b) Quin tret físic la caracteritzarà durant i després de l’embaràs?
c) Malgrat que no s’expliquin directament els seus sentiments, com penseu que viu la
seva faceta de mare? Domina la situació? Se sent desbordada? Compareu el que s’explica al capítol XV i la primera part del capítol XVII.
d) Per poder anar a treballar, ha de deixar els nens sols a casa durant tot el matí
(cap. XIX-XX). Penseu que és una decisió presa per pròpia voluntat? Qui l’aconsella?
e) De quina manera aprenen a estar-se quiets els nens mentre estan sols a casa? Per quin motiu ho fan (cap. XXI)?
3. Al capítol XVI, en Quimet torna a tenir malalties.
a) Expliqueu si tenen la mateixa significació que la dels primers capítols.
b) De quina manera es compara amb la Natàlia?
c) Com reacciona ella davant la malaltia?
4. Davant la manca de feina d’en Quimet, quina decisió pren la Natàlia?
a) Considereu que li fan bons tractes, els senyors de la casa? Per què?
b) Com veu la casa?
c) Quina reacció té en Quimet, davant la decisió de la Natàlia?
d) Penseu que la decisió de la Natàlia suposa un canvi en la seva manera de ser i de
pensar? Per què?
8. En Cintet vol convèncer en Quimet perquè participi en els escamots.
a) Com reacciona la Natàlia? Expliqueu quins arguments dóna a en Cintet.
b) Com se sent la Natàlia, en general, davant la seva realitat quotidiana? Quins retrets fa?
9. Al final del capítol XXIV la Natàlia diu: i, sense adonar-me’n, pensava en coses que
em semblava que entenia i que no acabava d’entendre... o aprenia coses que tot just
començava a saber... (p. 110).
a) Al capítol XXV, la Natàlia pren una decisió important. Quina? Per quin motiu? Com
la porta a terme?
b) Com reacciona davant un nou anunci de malaltia d’en Quimet?
c) Penseu que comença a haver-hi un canvi en la seva manera de veure les coses?
Per què?
Capítols XXVI–XXXIV
Tot a passeig
1. Expliqueu com se sent la Natàlia un cop ja han començat els aldarulls de la guerra.
Fixeu-vos en les sensacions que té al capítol XXVI i en el que diu al principi del XXVII,
després que en Quimet marxi al front d’Aragó.
2. Per què es queda sense feina? Penseu que aquesta devia ser una situació freqüent?
Justifiqueu la resposta.
3. Com la veu en Mateu? Transcriviu el fragment on li diu què en pensa, d’ella (cap.
XXVII).
4. La Natàlia pregunta a en Mateu per la Maria i ell li respon que mai no hi va haver cap
Maria. Malgrat que no se’n fa cap comentari, Com penseu que rep la notícia, la Natàlia?
5. Quin argument li dóna Mateu per anar a la guerra? Com valora aquesta decisió la
Natàlia?
6. Al capítol XXX, la Natàlia retroba la seva amiga Julieta.
a) Expliqueu quins motius té la Julieta per ser feliç.
b) Quins motius argumenta la Natàlia com a causa de la seva manca de felicitat?
c) Expliqueu el sentiment final de cadascuna de les dones. Transcriviu els fragments
que ho expliciten.
7. En el capítol XXXI, la Natàlia explica la mort del seu pare. Quin sentiment li causa,
aquesta mort? Per què us sembla que reacciona d’aquesta manera?
8. Expliqueu com és la relació familiar quan en Quimet torna del front regularment per
visitar la Natàlia i els nens i portar-los menjar. Us sembla que és diferent de la que tenien
abans? Per què? Exemplifiqueu-ho amb citacions de la novel·la.
9. Quina situació fa decidir la Natàlia a dur el nen a la colònia? Expliqueu els seus sentiments
mentre el deixa i un cop l’ha deixat (cap. XXXII).
10. Busqueu informació sobre les colònies infantils durant la guerra a Barcelona. On n’hi
havia? Qui hi anava? Qui les gestionava? Valoreu quina funció tenien i per què us sembla
que a la novel·la s’explica que en Toni no hi encaixava, que es veia un nen molt diferent
dels altres.
11. Quina comparació fa servir la Natàlia per explicar la sensació que li causa el mutisme
de la seva filla, un cop han deixat el nen? Penseu que aquesta comparació afegeix més
dramatisme a la situació que viu?
12. Quan li comuniquen la mort d’en Quimet, la Natàlia ha de fer el cor fort, tot i estar
desfeta. Transcriviu els fragments on explica aquest estat (cap. XXXIII).
13. Quina reacció té quan li comuniquen la mort d’en Mateu? Per què s’ho agafa tan
malament?
14. Al capítol XXXIII, la Natàlia diu: Entre el temps de marxar els uns i entrar els altres,
em vaig tancar al pis.
a) Quin fet explica, aquest fragment?
b) Com viu la Natàlia aquesta nova situació? Per què li diuen que és roja?
c) Quin estat físic i emocional tenen, ella i els seus fills?
d) Expliqueu el procés que la porta a prendre la decisió del suïcidi.
Capítols XXXV–XLVIII
L’adroguer de les veces i la senyora Natàlia
1. La Natàlia arriba al límit de la seva capacitat de resistència i això fa que vegi coses
que potser no siguin reals. Expliqueu la seva sensació en sortir de l’església, on havia
arribat seguint una dona.
2. Quina altra possibilitat de salvació considera, com a alternativa al suïcidi? Per què la
desestima?
3. Quan va cap a l’adrogueria a comprar el salfumant, amb quina intensitat percep totes
les coses que l’envolten? Per què li passa, això? Transcriviu els fragments que denoten
aquesta intensitat.
4. Quan ja ha sortit de la botiga amb el salfumant i l’adroguer la crida, la Natàlia recorda
l’episodi de la dona de la sal, l’episodi de Lot, de l’Antic Testament, que en Quimet havia
esmentat una vegada que la seva mare havia fet el menjar dolç. Per què penseu que
passa? Què us sembla que vol dir?
5. Com reacciona la Natàlia, en arribar a casa, després que l’adroguer li hagi ofert feina?
Per què té aquesta reacció? Penseu que és el final o el principi d’alguna cosa? Justifiqueu
la resposta.
6. Expliqueu com van recuperant la normalitat la Natàlia i els seus fills. Com recorden en
Quimet?
7. Quines coses ofereix l’Antoni, l’adroguer, a la Natàlia en demanar-li que es casi amb
ell?
8. Quan li demana per casar-se l’adroguer l’anomena Natàlia. Expliqueu què significa
això.
9. Com reacciona ella davant la proposta de matrimoni? A qui ho comunica primer? Per
què té respecte per la reacció dels nens?
10. Quan s’imagina que la casa de l’Antoni serà casa seva, què pensa? Com ho
soluciona ell?
11. Llegint el capítol XLI, considereu que la Natàlia té motius per ser feliç? Per què?
12. En quines circumstàncies recorda en Quimet? Què li diu la seva filla que fa que, de
nou, la Natàlia es trasbalsi tota? Expliqueu com se sent tancada a dins de casa.
13. Què li passa quan surt de casa després d’estar-hi tancada durant tant de temps?Quina decisió pren?
14. De cop, torna a veure coloms, però aquest cop els mitifica.
a) Expliqueu amb què els compara i on els situa.
b) Per què us sembla que ho explica a altres senyores del parc?
c) Com l’anomenen aquestes senyores?
15. Com valoreu la manera d’anar amunt i avall de la Natàlia? Per què us sembla que no
vol estar-se a casa?
16. Per què diu que tot la feia plorar, al final del capítol XLIII?
17. Al capítol XLVI, la Natàlia sent el pas del temps d’una manera molt intensa. Transcriviu
el fragment on explica aquesta sensació. Què la hi provoca?
18. En general, la Natàlia sempre fa una descripció positiva del físic dels seus fills.
Busqueu-ne algunes al llarg de la novel·la i transcriviu-les. Penseu que amb els anys el
seu paper de mare ha estat el més important per a ella? Justifiqueu la resposta.
19. Al capítol XLVII la Natàlia recupera el record dels coloms. Expliqueu com és aquest
record.
20. Colometa-Natàlia-Senyora Natàlia. Expliqueu a grans trets quins moments de la vida
de la protagonista marquen cadascun d’aquests noms.
Capítol XLIX
1. Expliqueu quines sensacions té la Natàlia quan veu el tramvia i està a punt de creuar.
2. Transcriviu el fragment on explica com veu la plaça del Diamant. Com us sembla que
es deu sentir ella? A què atribuïu aquest estat?
3. Què recorda d’en Quimet?
4. Com hi apareix en Mateu? Per què us sembla que apareix aquest personatge?
5. Què li sembla que li fuig, amb el crit que fa? Què implica, això? Com considera que
l’havia afectada aquella mica de cosa de no-res?
6. Quins sentiments manifesta envers l’Antoni? Considereu que n’és conscient per primera
vegada, d’aquests sentiments? Per què?
7. Com valoreu el mot final de la novel·la: Contents...?
8. Prenent com a guió els apartats que acabeu de treballar, redacteu un resum de la
novel·la. Tingueu en compte, de tota manera, els punts que us proposem a continuació.
— Qui explica la història?
— Quines etapes de la vida de la protagonista s’expliquen?
— Quins períodes històrics apareixen?
— Amb quines etapes de la vida de la protagonista es corresponen?
— Com viu aquestes etapes la protagonista?
— A quina situació límit arriba? Causes.
— Com es resol aquesta situació?
Veu narrativa i punt de vista:
1. Busqueu, en un manual de literatura, informació sobre els diferents tipus de veus narratives (de narrador) que hi ha i expliqueu-los.
2. A partir de la definició de narrador omniscient que heu trobat, penseu que la protagonista de La plaça del Diamant és una narradora omniscient? Per què?
3. Llegiu la definició i el text que transcrivim i responeu les preguntes.
El narrador protagonista: El personatge principal, d’entre els que intervenen en els fets narrats, és el que, en primera persona, ens va parlant del que li passa o li ha passat.
Lluís Calderer, Introducció a la literatura (p. 251)
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir perquè m’havia passat el dia despatxant dolços, i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i 47 agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava alguna cosa i havia de dir que no.
La plaça del diamant, M.Rodoreda
a) Expliqueu, a partir de la definició, quins elements d’aquest primer fragment de la novel·la assenyalen que qui explica la història és un narrador-protagonista.
b) Aquesta mena de narrador, penseu que explica els esdeveniments de manera objectiva o subjectiva? Justifiqueu la resposta.
c) Passeu aquest mateix fragment a tercera persona. Què heu hagut de canviar?
Els altres personatges:
1. Toni és també el nom del fill de la Natàlia. Aquest personatge també pateix una transformació bastant considerable al llarg de la novel·la.
a) Redacteu una llista amb els fets més destacables de la seva trajectòria vital segons apareixen referits per la seva mare al llarg de la novel·la
b) Quina relació existeix entre en Toni infant i en Quimet, el seu pare?
c) I amb el seu padrastre Antoni?
d) Les intencions de l’Antoni pel que feia al seu fillastre es van veure defraudades per l’actitud d’aquest últim. Expliqueu-ho .
e) Com s’explica l’actitud d’en Toni de voler portar una vida casolana ?
f) Quin altre personatge, al llarg de la novel·la, també havia volgut en un moment determinat, portar una vida estrictament casolana? Per què?
2. La Rita és la filla de la Natàlia i té un paper bastant rellevant cap al final de la novel·la, ja que la història s’acaba amb el seu casament.
a) Feu una descripció física i psicològica del personatge tal com l’imagineu a partir de la lectura.
b) En què s’assembla al seu pare? Indiqueu-ne els trets que apareixen esmentats al llarg de la part final de la narració.
c) Quines són les seves expectatives a la vida quan en Vicenç demana la seva mà?
3. La senyora Enriqueta té també un paper destacat al llarg de la novel·la, a causa de la seva estreta relació amb la Natàlia. Aquesta rellevància contrasta aparentment amb la descripció del personatge.
a) Localitzeu, al capítol IV , la descripció física que la Natàlia fa de la senyora Enriqueta i preneu-ne nota.
b) De cada paraula de les següents parelles de qualificatius, seleccioneu-ne la que serveixi per caracteritzar aquesta descripció. Després justifiqueu la vostra resposta: — realista/caricaturesca — esquemàtica/detallista — seriosa/còmica
c) Fixeu-vos una mica més en aquest personatge. La senyora Enriqueta és vídua. Quin tipus de relació mantenia amb el seu marit?
4. El retrat del físic d’en Quimet és molt exhaustiu. En canvi, des d’un punt de vista psicològic, no hi ha més dades que les que proporciona la seva actuació.
a) Redacteu una caracterització psicològica del personatge (virtuts, defectes, inclinacions i aficions personals, etc.). Intenteu ajustar-vos tant com pugueu al punt de vista de la Natàlia.
b) En general, com definiríeu la personalitat d’en Quimet? Formuleu-la tan breument com us sigui possible.
En general, el comportament d’aquest personatge envers la seva dona té unes característiques ben definides.
a) Com s’explica que en Quimet parli sempre d’una tal Maria? Quina relació té aquesta recurrència amb el seu mal a la cama?
b) Exposeu la vostra opinió personal al voltant de la relació que hi ha entre la Natàlia i en Quimet. Feu-hi constar els arguments que donin suport a la vostra opinió.
c) Ara compareu l’actitud d’en Quimet envers la Natàlia amb la que més tard hi té l’Antoni, el segon marit de la Natàlia.
5. Un altre personatge que representa un contrapunt amb en Quimet és en Pere, el primer promès de la Natàlia. Només apareix quan la Natàlia parla del seu trencament i, més tard, quan ho fa del seu retrobament ja casada .
a) Redacteu una caracterització física i psicològica d’aquest personatge, tal com us l’imagineu a partir dels detalls que proporciona la lectura del llibre.
b) Un cop feta la caracterització, expliqueu el sentit d’aquesta citació en la qual la Natàlia parla de la seva darrera trobada amb en Pere a la Rambla de les Flors: I em va mirar com un que s’estigués enfonsant entre la gent, entre les flors, entre tantes botigues..
c) Expliqueu les diferències existents entre en Pere i en Quimet pel que fa a la seva actitud envers la Natàlia.
6. L’adroguer Antoni és el segon marit de la Natàlia, amb qui es casa després de la guerra.
a) Quin paral·lelisme literari pot establir-se entre aquest personatge i l’època de la postguerra a Catalunya i a Barcelona? Penseu en el que li havia passat durant la guerra i contesteu la pregunta.
b) Què representa l’Antoni per a la Natàlia i els seus fills en el moment just de l’acabament de la guerra ? Per què?
c) Quines intencions té quan demana a la Natàlia de casar-se? d) Creieu que al final del llibre aconsegueix els seus objectius? Raoneu la vostra resposta.
7. La Julieta és un altre personatge de relleu en la trama de La plaça del Diamant, perquè de fet ja apareix al capítol I.
a) Quina relació hi ha al començament de la novel·la entre la Julieta i la Natàlia?
b) Com influeix l’actuació de la Julieta al capítol I en la vida de la Natàlia?
c) Feu una descripció física del personatge tal com us la imagineu a partir dels trets descriptius que n’apareixen al capítol I.
Més endavant, la Julieta reapareix en la narració durant la guerra.
a) Esmenteu els canvis físics que ha experimentat el personatge respecte del capítol I.
b) Com ha canviat la seva vida en aquesta època?
c) Resumiu la nit d’amor que la Julieta passa amb el seu milicià en una torre abandonada .
d) Quin ambient envolta la torre abandonada aquella nit?
e) Definiu quin tipus de relació amorosa existeix en aquesta parella.
La senyora Enriqueta s’enrabia molt quan s’assabenta de la nit d’intimitat de la Julieta.
a) Per quines causes té una opinió totalment contrària a aquesta mena de pràctiques?
b) La Julieta té consciència d’haver fet res mal fet? Per què?
c) Què en pensa, la Natàlia, de l’enamorament de la Julieta?
d) Quin judici us mereix la nit d’amor de la Julieta? Justifiqueu la vostra resposta.
e) Quin judici creieu que en tindria Mercè Rodoreda partint del fet que la Julieta està molt enamorada del seu milicià?
Un cop el fill de la Natàlia ha tornat de les colònies, el final de la guerra es precipita i la Julieta desapareix de la novel·la sense cap més referència.
a) Imagineu possibles explicacions d’aquesta desaparició que siguin coherents amb l’argument de la novel·la.
8. En Mateu és un amic d’en Quimet que acaba tenint una consideració molt especial per a la Natàlia.
a) En Mateu, que és mestre d’obres, ajuda en Quimet i la Natàlia a fer obres al seu pis . Compareu les actituds diferents d’en Mateu i d’en Quimet aquest primer dia que fan obres al pis.
b) Resseguint les aparicions d’aquest personatge al llarg de la novel·la, feu-ne una descripció física. c) Quan arriba el primer colom al terrat del pis , quina opinió en té en Mateu? Quina valoració es pot fer d’aquesta manera de pensar d’en Mateu? Quina relació té amb el seu futur?
d) Tanmateix, com intervé en Mateu en l’afer del colomar?
e) Quina relació s’estableix entre en Mateu i la Natàlia arran de la participació d’en Mateu en l'afer del colomar?
D’alguna manera, la trajectòria amorosa d’en Mateu suposa una història paral·lela a la principal de la novel·la.
a) Expliqueu quina és la situació familiar d’en Mateu fins al moment que es casen la Natàlia i en Quimet.
b) Com us expliqueu el fet que la filla d’en Mateu i la Griselda no sàpiga riure?
c) Quins fets distancien en Mateu de la Griselda, la seva dona?
d) Una de les motivacions d’en Mateu per marxar a la guerra és que la Griselda l’ha abandonat. — Expliqueu quins sentiments experimenta ell davant aquest abandonament. — Per què en parla amb la Natàlia?
e) Quina opinió té en Cintet de la relació amorosa entre en Mateu i la Griselda?
9. Ara fixeu-vos en el personatge de la Griselda.
a) Com la veu la Natàlia (p. 80)?
b) Com anomena la Griselda a la Natàlia?
c) Després de la mort d’en Quimet i en Cintet, la Griselda visita la Natàlia per donar-li el seu condol .
Compareu la situació de cada una de les dones en aquell moment de la guerra.
d) En quins detalls es veu que la Griselda viu bé?
e) Com ha acabat la seva relació amb en Mateu?
10. En Cintet és amic d’en Quimet i d’en Mateu. Ell i en Quimet moren plegats al front.
a) Quin paral·lelisme pot establir-se entre la caracterització física d’aquest personatge i la de la senyora Enriqueta?
b) En concret, com descriu en Cintet la narradora?
c) Quina és la seva participació en la trama de la novel·la i com influeix en la parella formada per la Natàlia i en Quimet?
d) Quina evolució experimenta aquest personatge abans de trobar la mort al front?
11. En Vicenç és el noi del restaurant bar de la cantonada que un bon dia es presenta a l’adrogueria per demanar la mà de la Rita.
a) Com es presenta aquest personatge a ell mateix? Esmenteu-ne els trets bàsics de la seva personalitat, les seves expectatives i els seus projectes.
12. La majoria dels personatges que d’una manera o altra apareixen en la novel·la, començant per la protagonista, tenen uns tics o vicis recurrents que no s’adonen que fan o que no poden evitar de fer. Relacioneu personatges i citacions de la novel·la en què s’esmenten aquestes recurrències. Hi ha personatges que en tenen més d’una.
tenia un vici, la feina
moltes tardes anava a mirar les nines
aquella mena de cosa que no es podia dir què era però que anava tota de cara a fer patir
anava amunt i avall del passadís
li havia quedat com una mena de deliri d’estar a casa, d’estar sempre a casa
entrava al menjador, s’asseia i agafava la seva miqueta de molsa
s’acostava el moment de dir pobra Maria, perquè feia l’ensopit
mentre enraonava, es tocava la nou del coll
entortolligava les cames als barrots de la cadira
aquella mania tan bufona de fer llaços
va agafar el vici de parlar d’en Quimet
així que estàvem soles se la mirava i mirant-la es fonia
Obria l’aixeta només un rajolí i amb un dit tallava el rajolí d’una banda a l’altra
De tant en tant, es tirava les mànigues per tirar-les amunt callava i quan les tenia amunt tornava a enraonar.
Va començar a queixar-se de la cama
Entrar a la cuina a veure aigua, per vici
I mentre parlava ficava l'ungla l’escletxa de la taula i feia saltar les crostetes de pa que s’hi ficaven
Personatges: Natàlia Quimet Senyora Enriqueta Mare d’en Quimet Mateu Senyor del guardapols Antoni Toni Rita Vicenç
Veu narrativa i punt de vista:
1. Busqueu, en un manual de literatura, informació sobre els diferents tipus de veus narratives (de narrador) que hi ha i expliqueu-los.
2. A partir de la definició de narrador omniscient que heu trobat, penseu que la protagonista de La plaça del Diamant és una narradora omniscient? Per què?
3. Llegiu la definició i el text que transcrivim i responeu les preguntes.
El narrador protagonista: El personatge principal, d’entre els que intervenen en els fets narrats, és el que, en primera persona, ens va parlant del que li passa o li ha passat.
Lluís Calderer, Introducció a la literatura (p. 251)
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d’anar a ballar, ni tenia ganes de sortir perquè m’havia passat el dia despatxant dolços, i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i 47 agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava alguna cosa i havia de dir que no.
La plaça del diamant, M.Rodoreda
a) Expliqueu, a partir de la definició, quins elements d’aquest primer fragment de la novel·la assenyalen que qui explica la història és un narrador-protagonista.
b) Aquesta mena de narrador, penseu que explica els esdeveniments de manera objectiva o subjectiva? Justifiqueu la resposta.
c) Passeu aquest mateix fragment a tercera persona. Què heu hagut de canviar?
Els altres personatges:
1. Toni és també el nom del fill de la Natàlia. Aquest personatge també pateix una transformació bastant considerable al llarg de la novel·la.
a) Redacteu una llista amb els fets més destacables de la seva trajectòria vital segons apareixen referits per la seva mare al llarg de la novel·la
b) Quina relació existeix entre en Toni infant i en Quimet, el seu pare?
c) I amb el seu padrastre Antoni?
d) Les intencions de l’Antoni pel que feia al seu fillastre es van veure defraudades per l’actitud d’aquest últim. Expliqueu-ho .
e) Com s’explica l’actitud d’en Toni de voler portar una vida casolana ?
f) Quin altre personatge, al llarg de la novel·la, també havia volgut en un moment determinat, portar una vida estrictament casolana? Per què?
2. La Rita és la filla de la Natàlia i té un paper bastant rellevant cap al final de la novel·la, ja que la història s’acaba amb el seu casament.
a) Feu una descripció física i psicològica del personatge tal com l’imagineu a partir de la lectura.
b) En què s’assembla al seu pare? Indiqueu-ne els trets que apareixen esmentats al llarg de la part final de la narració.
c) Quines són les seves expectatives a la vida quan en Vicenç demana la seva mà?
3. La senyora Enriqueta té també un paper destacat al llarg de la novel·la, a causa de la seva estreta relació amb la Natàlia. Aquesta rellevància contrasta aparentment amb la descripció del personatge.
a) Localitzeu, al capítol IV , la descripció física que la Natàlia fa de la senyora Enriqueta i preneu-ne nota.
b) De cada paraula de les següents parelles de qualificatius, seleccioneu-ne la que serveixi per caracteritzar aquesta descripció. Després justifiqueu la vostra resposta: — realista/caricaturesca — esquemàtica/detallista — seriosa/còmica
c) Fixeu-vos una mica més en aquest personatge. La senyora Enriqueta és vídua. Quin tipus de relació mantenia amb el seu marit?
4. El retrat del físic d’en Quimet és molt exhaustiu. En canvi, des d’un punt de vista psicològic, no hi ha més dades que les que proporciona la seva actuació.
a) Redacteu una caracterització psicològica del personatge (virtuts, defectes, inclinacions i aficions personals, etc.). Intenteu ajustar-vos tant com pugueu al punt de vista de la Natàlia.
b) En general, com definiríeu la personalitat d’en Quimet? Formuleu-la tan breument com us sigui possible.
En general, el comportament d’aquest personatge envers la seva dona té unes característiques ben definides.
a) Com s’explica que en Quimet parli sempre d’una tal Maria? Quina relació té aquesta recurrència amb el seu mal a la cama?
b) Exposeu la vostra opinió personal al voltant de la relació que hi ha entre la Natàlia i en Quimet. Feu-hi constar els arguments que donin suport a la vostra opinió.
c) Ara compareu l’actitud d’en Quimet envers la Natàlia amb la que més tard hi té l’Antoni, el segon marit de la Natàlia.
5. Un altre personatge que representa un contrapunt amb en Quimet és en Pere, el primer promès de la Natàlia. Només apareix quan la Natàlia parla del seu trencament i, més tard, quan ho fa del seu retrobament ja casada .
a) Redacteu una caracterització física i psicològica d’aquest personatge, tal com us l’imagineu a partir dels detalls que proporciona la lectura del llibre.
b) Un cop feta la caracterització, expliqueu el sentit d’aquesta citació en la qual la Natàlia parla de la seva darrera trobada amb en Pere a la Rambla de les Flors: I em va mirar com un que s’estigués enfonsant entre la gent, entre les flors, entre tantes botigues..
c) Expliqueu les diferències existents entre en Pere i en Quimet pel que fa a la seva actitud envers la Natàlia.
6. L’adroguer Antoni és el segon marit de la Natàlia, amb qui es casa després de la guerra.
a) Quin paral·lelisme literari pot establir-se entre aquest personatge i l’època de la postguerra a Catalunya i a Barcelona? Penseu en el que li havia passat durant la guerra i contesteu la pregunta.
b) Què representa l’Antoni per a la Natàlia i els seus fills en el moment just de l’acabament de la guerra ? Per què?
c) Quines intencions té quan demana a la Natàlia de casar-se? d) Creieu que al final del llibre aconsegueix els seus objectius? Raoneu la vostra resposta.
7. La Julieta és un altre personatge de relleu en la trama de La plaça del Diamant, perquè de fet ja apareix al capítol I.
a) Quina relació hi ha al començament de la novel·la entre la Julieta i la Natàlia?
b) Com influeix l’actuació de la Julieta al capítol I en la vida de la Natàlia?
c) Feu una descripció física del personatge tal com us la imagineu a partir dels trets descriptius que n’apareixen al capítol I.
Més endavant, la Julieta reapareix en la narració durant la guerra.
a) Esmenteu els canvis físics que ha experimentat el personatge respecte del capítol I.
b) Com ha canviat la seva vida en aquesta època?
c) Resumiu la nit d’amor que la Julieta passa amb el seu milicià en una torre abandonada .
d) Quin ambient envolta la torre abandonada aquella nit?
e) Definiu quin tipus de relació amorosa existeix en aquesta parella.
La senyora Enriqueta s’enrabia molt quan s’assabenta de la nit d’intimitat de la Julieta.
a) Per quines causes té una opinió totalment contrària a aquesta mena de pràctiques?
b) La Julieta té consciència d’haver fet res mal fet? Per què?
c) Què en pensa, la Natàlia, de l’enamorament de la Julieta?
d) Quin judici us mereix la nit d’amor de la Julieta? Justifiqueu la vostra resposta.
e) Quin judici creieu que en tindria Mercè Rodoreda partint del fet que la Julieta està molt enamorada del seu milicià?
Un cop el fill de la Natàlia ha tornat de les colònies, el final de la guerra es precipita i la Julieta desapareix de la novel·la sense cap més referència.
a) Imagineu possibles explicacions d’aquesta desaparició que siguin coherents amb l’argument de la novel·la.
8. En Mateu és un amic d’en Quimet que acaba tenint una consideració molt especial per a la Natàlia.
a) En Mateu, que és mestre d’obres, ajuda en Quimet i la Natàlia a fer obres al seu pis . Compareu les actituds diferents d’en Mateu i d’en Quimet aquest primer dia que fan obres al pis.
b) Resseguint les aparicions d’aquest personatge al llarg de la novel·la, feu-ne una descripció física. c) Quan arriba el primer colom al terrat del pis , quina opinió en té en Mateu? Quina valoració es pot fer d’aquesta manera de pensar d’en Mateu? Quina relació té amb el seu futur?
d) Tanmateix, com intervé en Mateu en l’afer del colomar?
e) Quina relació s’estableix entre en Mateu i la Natàlia arran de la participació d’en Mateu en l'afer del colomar?
D’alguna manera, la trajectòria amorosa d’en Mateu suposa una història paral·lela a la principal de la novel·la.
a) Expliqueu quina és la situació familiar d’en Mateu fins al moment que es casen la Natàlia i en Quimet.
b) Com us expliqueu el fet que la filla d’en Mateu i la Griselda no sàpiga riure?
c) Quins fets distancien en Mateu de la Griselda, la seva dona?
d) Una de les motivacions d’en Mateu per marxar a la guerra és que la Griselda l’ha abandonat. — Expliqueu quins sentiments experimenta ell davant aquest abandonament. — Per què en parla amb la Natàlia?
e) Quina opinió té en Cintet de la relació amorosa entre en Mateu i la Griselda?
9. Ara fixeu-vos en el personatge de la Griselda.
a) Com la veu la Natàlia (p. 80)?
b) Com anomena la Griselda a la Natàlia?
c) Després de la mort d’en Quimet i en Cintet, la Griselda visita la Natàlia per donar-li el seu condol .
Compareu la situació de cada una de les dones en aquell moment de la guerra.
d) En quins detalls es veu que la Griselda viu bé?
e) Com ha acabat la seva relació amb en Mateu?
10. En Cintet és amic d’en Quimet i d’en Mateu. Ell i en Quimet moren plegats al front.
a) Quin paral·lelisme pot establir-se entre la caracterització física d’aquest personatge i la de la senyora Enriqueta?
b) En concret, com descriu en Cintet la narradora?
c) Quina és la seva participació en la trama de la novel·la i com influeix en la parella formada per la Natàlia i en Quimet?
d) Quina evolució experimenta aquest personatge abans de trobar la mort al front?
11. En Vicenç és el noi del restaurant bar de la cantonada que un bon dia es presenta a l’adrogueria per demanar la mà de la Rita.
a) Com es presenta aquest personatge a ell mateix? Esmenteu-ne els trets bàsics de la seva personalitat, les seves expectatives i els seus projectes.
12. La majoria dels personatges que d’una manera o altra apareixen en la novel·la, començant per la protagonista, tenen uns tics o vicis recurrents que no s’adonen que fan o que no poden evitar de fer. Relacioneu personatges i citacions de la novel·la en què s’esmenten aquestes recurrències. Hi ha personatges que en tenen més d’una.
tenia un vici, la feina
moltes tardes anava a mirar les nines
aquella mena de cosa que no es podia dir què era però que anava tota de cara a fer patir
anava amunt i avall del passadís
li havia quedat com una mena de deliri d’estar a casa, d’estar sempre a casa
entrava al menjador, s’asseia i agafava la seva miqueta de molsa
s’acostava el moment de dir pobra Maria, perquè feia l’ensopit
mentre enraonava, es tocava la nou del coll
entortolligava les cames als barrots de la cadira
aquella mania tan bufona de fer llaços
va agafar el vici de parlar d’en Quimet
així que estàvem soles se la mirava i mirant-la es fonia
Obria l’aixeta només un rajolí i amb un dit tallava el rajolí d’una banda a l’altra
De tant en tant, es tirava les mànigues per tirar-les amunt callava i quan les tenia amunt tornava a enraonar.
Va començar a queixar-se de la cama
Entrar a la cuina a veure aigua, per vici
I mentre parlava ficava l'ungla l’escletxa de la taula i feia saltar les crostetes de pa que s’hi ficaven
Personatges: Natàlia Quimet Senyora Enriqueta Mare d’en Quimet Mateu Senyor del guardapols Antoni Toni Rita Vicenç
Evocació històrica:
Evocació de la història de Catalunya
1. Situeu aquests fets de la història de Catalunya en l'any corresponent que hi ha a continuació per confeccionar una cronologia de l’època.
— Creació de la División Azul, amb què Espanya ajuda Alemanya en la Segona Guerra Mundial — L’ONU condemna el règim franquista — Bombardeigs sobre Barcelona. Fets de maig — Creació a Barcelona del barri del Polvorí, per ubicar-hi els barraquistes amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic (1952) — Francesc Macià proclama la República Catalana — Fi de la Guerra Civil espanyola — Lluís Companys, president de la Generalitat — Afusellament de Lluís Companys. Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili — Inici de l’activitat guerrillera antifranquista del maquis — Victòria electoral del Front d’Esquerres i alliberament de Companys.Començament de la Guerra Civil espanyola — Estatut d’Autonomia de Catalunya — Fets d’octubre. Suspensió de l’Estatut d’Autonomia i empresonament de Lluís Companys — Ofensiva franquista sobre Catalunya. Batalla de l’Ebre — Fi de la Segona Guerra Mundial — Repressió franquista contra l’oposició a la dictadura.
La Barcelona de La plaça del Diamant
1. Sobre un plànol de la ciutat de Barcelona assenyaleu-hi en un color que destaqui aquests referents, a partir de les eines de cerca que proporciona el plànol de la web de la ciutat de Barcelona:
1. Carrer Gran de Gràcia 2. Plaça del Diamant 3. Carrer Montseny 4. Rambla de Prat
— Indiqueu breument el paper que aquests escenaris juguen en el desenvolupament de la novel·la
2. Sobre aquest mateix plànol, assenyaleu-hi els següents referents. Necessitareu fer servir eines de cerca d’informació a Internet.
1. Cementiri de Sant Gervasi 2. Parc Güell 3. Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu) 4. Bar Monumental (C. Gran de Gràcia, 25) 5. Cinema Smart (C. Gran de Gràcia, cantonada C. Ros de Olano) 6. Rambla de les Flors 7. Montjuïc 8. Carretera de l’Arrabassada
— Indiqueu breument el paper que aquests escenaris juguen en el desenvolupament de la novel·la
Evocació de la història de Catalunya
1. Situeu aquests fets de la història de Catalunya en l'any corresponent que hi ha a continuació per confeccionar una cronologia de l’època.
— Creació de la División Azul, amb què Espanya ajuda Alemanya en la Segona Guerra Mundial — L’ONU condemna el règim franquista — Bombardeigs sobre Barcelona. Fets de maig — Creació a Barcelona del barri del Polvorí, per ubicar-hi els barraquistes amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic (1952) — Francesc Macià proclama la República Catalana — Fi de la Guerra Civil espanyola — Lluís Companys, president de la Generalitat — Afusellament de Lluís Companys. Josep Irla, president de la Generalitat a l’exili — Inici de l’activitat guerrillera antifranquista del maquis — Victòria electoral del Front d’Esquerres i alliberament de Companys.Començament de la Guerra Civil espanyola — Estatut d’Autonomia de Catalunya — Fets d’octubre. Suspensió de l’Estatut d’Autonomia i empresonament de Lluís Companys — Ofensiva franquista sobre Catalunya. Batalla de l’Ebre — Fi de la Segona Guerra Mundial — Repressió franquista contra l’oposició a la dictadura.
La Barcelona de La plaça del Diamant
1. Sobre un plànol de la ciutat de Barcelona assenyaleu-hi en un color que destaqui aquests referents, a partir de les eines de cerca que proporciona el plànol de la web de la ciutat de Barcelona:
1. Carrer Gran de Gràcia 2. Plaça del Diamant 3. Carrer Montseny 4. Rambla de Prat
— Indiqueu breument el paper que aquests escenaris juguen en el desenvolupament de la novel·la
2. Sobre aquest mateix plànol, assenyaleu-hi els següents referents. Necessitareu fer servir eines de cerca d’informació a Internet.
1. Cementiri de Sant Gervasi 2. Parc Güell 3. Jardinets de Gràcia (Jardins de Salvador Espriu) 4. Bar Monumental (C. Gran de Gràcia, 25) 5. Cinema Smart (C. Gran de Gràcia, cantonada C. Ros de Olano) 6. Rambla de les Flors 7. Montjuïc 8. Carretera de l’Arrabassada
— Indiqueu breument el paper que aquests escenaris juguen en el desenvolupament de la novel·la
3. A més d’escenaris populars de la ciutat de Barcelona, Mercè Rodoreda incorpora a La
plaça del Diamant espais i referents ciutadans que amb el temps han esdevingut ben
emblemàtics de Barcelona, fins al punt que identifiquen la ciutat internacionalment.
a) Citeu almenys tres referents monumentals que s’esmenten a la novel·la i amb els quals s’identifica la ciutat de Barcelona.
b) Busqueu una imatge de cadascun d’aquests referents.
c) Quin arquitecte mundialment famós va idear aquestes obres monumentals?
d) Quina vinculació diu en Quimet que hi ha entre aquest arquitecte i el seu pare ?
LA LLENGUA DE LA PLAÇA DEL DIAMANT
1. Com tota novel·la potent, La plaça del Diamant presenta un bon conjunt de verbs que teixeixen el canemàs de la ficció narrativa. Amb l’ajuda del diccionari de definicions, indiqueu el significat dels verbs remarcats en aquestes citacions.
1. si els obria la porta abans que s'avesessin a sortir per la finestra, només sortirien per la porta (XIII, 74)
2. aquella banyera, trigava molt a engolir l’aigua (XVIII, 92)
3. Va dir que allò només s‘ho podia haver empescat el seu fill (XXII, 112)
4. Quan va sentir el parrupeig que venia de l’habitació petita, es va esgarrifar. (XXII, 122)
5. I al cap d’uns quants mesos en Quimet va començar a rondinar i a dir que els coloms no valien res (XXV, 125)
6. Eren uns coloms que no empastifaven (XLIII, 192)
7. la pluja decantava les fulles i esbadellava o tancava les flors... (XLIII, 193)
8. Sempre ens despullàvem darrera del paravent per poder tenir el dormitori sense roba esbarriada per les cadires tota la nit (XLIV, 196)
9. em vaig ficar al llit i em vaig acotxar (XLIX, 221)
10. perquè no s’escorregués tot ell com una mitja (XLXIX, 222)
2. D’acord amb la seva empremta lírica, la novel·la incorpora una varietat considerable d’adjectius, que s’apliquen sobretot a la descripció de caràcters. Esbrineu el significat d’aquests adjectius, bé sigui per context, bé sigui amb l’ajuda del diccionari:
1. capsigrany (XVIII, 192) 6. despresa (XLI, 203) 2. escanyolit (XXV, 123) 7. rebeca (XLVI, 203) 3. esparverada (XXVI, 127) 8. emmurriada (XLVI, 204) 4. magre (XXXI, 148) 9. esmorteïda (XLVIII, 213) 5. neulit (XXXVII, 194) 10. esblaimat (XLIX, 220)
a) Citeu almenys tres referents monumentals que s’esmenten a la novel·la i amb els quals s’identifica la ciutat de Barcelona.
b) Busqueu una imatge de cadascun d’aquests referents.
c) Quin arquitecte mundialment famós va idear aquestes obres monumentals?
d) Quina vinculació diu en Quimet que hi ha entre aquest arquitecte i el seu pare ?
LA LLENGUA DE LA PLAÇA DEL DIAMANT
1. Com tota novel·la potent, La plaça del Diamant presenta un bon conjunt de verbs que teixeixen el canemàs de la ficció narrativa. Amb l’ajuda del diccionari de definicions, indiqueu el significat dels verbs remarcats en aquestes citacions.
1. si els obria la porta abans que s'avesessin a sortir per la finestra, només sortirien per la porta (XIII, 74)
2. aquella banyera, trigava molt a engolir l’aigua (XVIII, 92)
3. Va dir que allò només s‘ho podia haver empescat el seu fill (XXII, 112)
4. Quan va sentir el parrupeig que venia de l’habitació petita, es va esgarrifar. (XXII, 122)
5. I al cap d’uns quants mesos en Quimet va començar a rondinar i a dir que els coloms no valien res (XXV, 125)
6. Eren uns coloms que no empastifaven (XLIII, 192)
7. la pluja decantava les fulles i esbadellava o tancava les flors... (XLIII, 193)
8. Sempre ens despullàvem darrera del paravent per poder tenir el dormitori sense roba esbarriada per les cadires tota la nit (XLIV, 196)
9. em vaig ficar al llit i em vaig acotxar (XLIX, 221)
10. perquè no s’escorregués tot ell com una mitja (XLXIX, 222)
2. D’acord amb la seva empremta lírica, la novel·la incorpora una varietat considerable d’adjectius, que s’apliquen sobretot a la descripció de caràcters. Esbrineu el significat d’aquests adjectius, bé sigui per context, bé sigui amb l’ajuda del diccionari:
1. capsigrany (XVIII, 192) 6. despresa (XLI, 203) 2. escanyolit (XXV, 123) 7. rebeca (XLVI, 203) 3. esparverada (XXVI, 127) 8. emmurriada (XLVI, 204) 4. magre (XXXI, 148) 9. esmorteïda (XLVIII, 213) 5. neulit (XXXVII, 194) 10. esblaimat (XLIX, 220)
Solucionari?
ResponderEliminaraixò té solucionari?
ResponderEliminarsolucionari?
ResponderEliminar